# Repensant les mètriques a les xarxes socials *Badalab, Errenteria 21.11.2024* ### Mesurar paràmetres d'impacte als mitjans socials Els mitjans socials han format part de la nostra realitat comunicativa des de fa 20 anys. En general per a totes les generacions però en especial per a la més jove, aquests espais digitals complementen o fins i tot substitueixen els mitjans tradicionals i més presencials de xarxa relacional. A mesura que l'ús d'aquestes plataformes digitals s'ha anat extenent, ha sorgit la necessitat de mesurar l'impacte que hi tenen els diferents comptes. Aquesta necessitat sovint ha estat motivada per una intenció comercial: tenir major impacte permet monetitzar més als anunciants. Els paràmetres que es fan servir més són: 1. Número de seguidores 2. Número de visualitzacions 3. Número de *m'agrades* o *likes* 4. Número de *amplificions* o *retweets* 5. Número de respostes (menys utilitzada) Aquestes mètriques poden tenir molt sentit si tenim en compte l'interès de les anunciants, en especial les dues primeres. Tanmateix, són molt limitades a l'hora de caracteritzar qualitativament l'impacte que té una publicació o la naturalesa de la xarxa al voltat d'un compte. I creiem que aquesta qualitat hauria de ser molt rellevant per a molts perfils que, en canvi, utilitzen les mètriques quantitatives simplistes potenciades per les plataformes comercials. ### Qualitat vs Quantitat L'autora del llibre *Las redes son nuestras* comenta: >"Encontrar contenidos valiosos es menos inmediato en estos mundos, pero les nostálguiques de la internet antigua recordamos que las recomendaciones personales funcionan: vas leyendo a gente interesante, que a su vez enlaza a más gente interesante. <u>**No es tan electrizante como un algoritmo de recomendación, pero puedes tener itinerarios y conversaciones más sustanciales y cuidadosas.**</u> Si sientes que las redes sociales te están friendo el cerebro, construir comunidad a fuego lento puede ser una aventura sexy." **Marta G. Franco** *Las redes son nuestras* Aquesta sensació d'una conversa més profunda i enriquidora és quelcom que les que habitem el Fedivers tenim, però és complicat de transportar aquesta sensació individual i subjectiva a mètriques que ens permetin compartir-ho. Un altre exemple que la quantitat no implica major qualitat és la següent enquesta que va realitzar el diari El Salto. Tot i tenir menys seguidors que la resta, al Fedivers (surt com a Mastodon a la publicació) van rebre quasi les mateixes respostes que a Twitter, Instagram o Threads juntes (256 vs 281).  ### Mètriques que promouen la centralització Les mètriques habitualment utilitzades no capturen el patró de moltes tipologies de conversa. En el següent exemple, representem dues converses diferents:  El cercle gran és la publicació inicial i la resta són altres comptes que participen de la conversa amb una resposta. Les línies indiquen a quin compte estan responent. A l'esquerra tenim un tipus de comunicació on els comptes només responen a la publicació inicial, un exemple de comunicació centralitzada. A la dreta, tenim que 5 comptes interaccionen amb la publicació inicial, però aquestes respostes desencadenen interaccions amb 5 comptes adicionals, una conversa més descentralitzada i potser més semblant a una conversa informal física o a un debat. Si ens fixem amb l'indicador clàssic de les respostes (només contant les de la publicació original), semblaria que la conversa de l'esquerra genera el doble d'interaccions. Així doncs, no captura la realitat de les interaccions ni tampoc la tipologia del patró de conversa (centralitzat versus descentralitzat). A més, si hi sumem algoritmes que premien aquestes mètriques, és molt probable que la nostra comunicació acabi sent transformada per a encaixar-hi. ### A qui podria interessar? A qui podria interessar identificar millor quin és el patró de les seves comunicacions i de la seva xarxa? Alguns exemples: - Associacions - Llibreries, clubs de lectures, - Periodistes - Catalitzadores de comunitats (*influencers*) - ... ### Consultant l'API del Fedivers Fa temps que a [Fedicat](https://fedi.cat) donem voltes sobre desenvolupar mètriques quantitatives que reflecteixin millor la qualitat de la comunicació, enlloc de centrar-se en les mètriques clàssiques. Les APIs dels programaris del Fedivers (API: Application Programming Interface) són especialment útils per a obtenir informació sobre les converses. En una primera aproximació, vaig crear un petit programa que permetia la connexió al servidor d'una publicació i obtenir la següent informació: - Quantitat de respostes - Comptes diferents que hi han respost - Interaccions de l’autora amb diferents comptes - Quantitat de servidors que hi han interaccionat - Quantitat de comptes que no seguien l’autor que hi han respost Exemple de resposta: ```bash Mètriques per a la publicació: https://cosocial.ca/@evan/112457047627977316 Quantitat de respostes: 26 Comptes diferents que hi han respost: 21 Interaccions de l'autora amb diferents comptes: 4 Quantitat de servidors que hi han interaccionat: 18 Quantitat de comptes que no seguien l'autor que hi han respost: 9 | 43% ``` Com es pot veure, això ens permet obtenir diferents informacions, algunes més quantitatives i d'altres més distribuides. Algunes d'aquestes informaciones tenen sentit només en els mitjans federats. ### Representació d'una conversa com a xarxa Durant aquests últims mesos i havent-me familiaritzat una mica amb l'API de les eines del Fedivers, vaig pensar que podríem directament representar una conversa en forma de xarxa. D'aquesta manera és més senzill visualitzar el patró d'aquesta xarxa i també podem aplicar mètriques que s'apliquin a xarxes per tal de mesurar diferents paràmetres. Per tal de generar-ho, he utilitzat el llenguatge de programació R, tot i que seria fàcil d'adaptar per a python.  En aquest exemple, cada node representa un compte que hi ha participat en forma de resposta i les línies representen la direcció de la interacció. Això ens permet identificar diferents patrons de xarxa:  Els dos exemples superiors (1 i 2) representen converses amb menys participants que les inferiors (3 i 4), però en ambdós casos es pot observar que hi ha converses més centralitzades (2 i 3) i d'altres que han generat més respostes a diferents participants (1 i 4). ### Mètriques de xarxa a aplicar A partir d'aquí, es poden aplicar diferents algoritmes de xarxes o ecosistemes. El Gorka va identificar algunes capes interessants que he intentat aplicar: - Compromís en la Comunitat: nivells de interacció de més passiu a més actiu. - Diversitat cap a dins: descentralització de la conversa en diferents participants. - Diversitat cap a fora: participació en la conversa per part de diferents instàncies. #### Adaptació de la Piràmide del Compromís He adaptat la [piràmide del compromís], que mesura el grau de participació activa en una comunitat, a les mètriques que podem mesurar al Fedivers. Proposo: 1. **Nivell coneixement**: A quantes seguidores els arriba el teu missatge. 2. **Nivell d’adhesió**: el nombre de reaccions passives (favorits i republicacions). 3. **Nivell participació**: el nombre de respostes. 4. **Nivell interacció**: nombre de respostes però afavorint les que no siguin a l'autora original com a paràmetre de descentralització. I es podria representar amb aquest gràfic:  A l'esquerra observem la representació en xarxa de la conversa (els colors indiquen el servidor al qual pertany el compte). A la dreta tindríem percentatge dels nivells d'adhesió (2), participació (3) i interacció (4) respecte el nombre de seguidores que té el compte de la publicació original (és a dir el nivell de coneixement). El valor a sobre de les barres és el valor absolut d'aquests nivells (és a dir el nombre absolut de reaccions o respostes). És útil poder fer aquest anàlisi a nivell de conversa, però també seria útil poder fer l'anàlisi a nivell de compte. Avaluar quin és perfil mitjà d'interaccions. Per tal de fer aquest anàlisi he automatitzat el codi per tal de fer una mitjana de les últimes 20 publicacions (sense comptar respostes). Si analitzem les converses representades en l'apartat anterior:  Podem veure com els diferents patrons de conversació afecten a aquesta piràmide de participació. Les converses més descentralitzades tenen una part superior més ample que les que són més centralitzades. Podem veure que a la conversa inferior esquerra, hi ha un nivell d'adhesió més alt que a la conversa inferior dreta (>600 vs 353), però en canvi en l'última els nivells de participació i interacció són molt superiors. #### Diversitat interna i externa Si recordem algunes mètriques més que volíem representar: - Diversitat interna: descentralització de la conversa en diferents participants. - Diversitat externa: participació en la conversa per part de diferents instàncies. Per tal d'analitzar-ho utilitzo els següents algoritmes que s'utilitzen als camps de xarxes, ecologia o immunologia: - Diversitat interna: utilizem l'índex de Gini en els receptors. Aquest índex és una mesura de desigualtat. Valor de 0 a 1, un valor més baix indica una distribució més equitativa. - Diversitat externa: utilizem l'entropia de Shannon als servidors, índex que quantifica la dificultat de predir i per tant la diversitat de la població. Un valor més alt suggereix una xarxa més descentralitzada. Una vegada més podem observar com la simplificació a un sol valor a través d'aquests índex reflecteix prou bé els patrons de les converses que analitzem:  *En aquest cas els dos índex s'apliquen a la xarxa de conversa i per tant analitzen la diversitat interna.* ### Aplicació online per fer l'anàlisi Per tal de facilitar l'ús d'aquestes mètriques i treballar en analitzar grups de converses diferents he desenvolupat [la següent eina](https://ratg.cat/apps/FediXarxes-App/FediXarxes/):  Per ara només es pot analitzar una sola conversa, però en el futur es pot afegir l'anàlisi d'un compte. ### Efecte de diferents variables al patró de conversa Amb aquestes eines ja podem comparar com afecten diferents variables als nostres patrons comunicatius: + Comparar entre mitjans socials (sempre que siguin accessibles les seves dades) + Temàtica de la publicació + Tipus de compte (personal, d'un comerç, associació...) + Tipologia de seguidores + Moment del dia de la publicació + Temps de presència al Fedivers (xarxa més o menys madura) Les mètriques també ens permeten veure evolució al llarg del temps, fet que pot ser molt útil per avaluar la consecució d'objectius. ### Conclusions Calen mètriques que ens permetin mesurar no només la quantitat si no també la qualitat de les nostres comunicacions. L'accessibilitat de les APIs del fedivers ens facilita la representació de les converses en xarxa, obrint un món de possibilitats. L'anàlisi de les xarxes conversacionals ens permetrà entendre quin tipus de comunicació estem tenint i ens permetrà avaluar si és la que volem o si ens cal millorar-la, més enllà de mètriques simplistes comercials.